PERÍODE LITÚRGIC

 
ÉS TEMPS D’ADVENT

L’ésser humà és una criatura subjecta, atrapada dins del temps i l’espai.
Aquesta característica universal ens construeix com a éssers històrics, encaixant
les nostres vides, no dins de tot temps i espai, sinó dins d’uns determinats; per més
que la literatura hagi volgut somiar amb viatges que ens traslladessin fora d’on
som, sabem que no podem fugir de les cadenes que ens tenen captius dins del
moment en el que existim.
Dins d’aquesta perspectiva, el temps d’advent, el temps de l’espera de
l’arribada del Salvador, demana de nosaltres una tasca absurda, il·lògica, perquè,
com hem d’esperar allò que ja ha succeït?
Durant les quatre setmanes prèvies a la celebració del Nadal, el calendari
litúrgic requereix de nosaltres que ens preparem per el naixement del Déu
encarnat; durant quatre setmanes ens demana que meditem i ens transformem per
rebre a Emmanuel. Per què? Quin sentit té aquesta revisió de vida per un fet que va
succeir fora del nostre espai i del nostre temps?
Per més que vulguem no podem escapar d’allò que ens reté on som, però
davant Déu ens adonem que, ni el temps ni l’espai, son condicionants inamovibles
del nostre ser criatures seves. I és que, Déu trenca les cadenes de la nostra realitat
per fer-se present sempre entre nosaltres.
Què espera el nostre món del Nadal? Què esperem nosaltres? Mentre als
carrers les llums s’encenen, desitjant que les minses vendes d’aquesta tardor
siguin compensades, mentre els nens envien cartes per aconseguir tot allò que
durant l’any la crisi ha impedit que tinguin, mentre els treballadors frueixen pels
dies de vacances que s’acosten, … mentre el món aspira a aconseguir quelcom
d’aquesta festa, nosaltres hem de preguntar-nos, què ens demana l’advent?
Durant la celebració d’aquest temps, se’ns ofereix la possibilitat de trencar
les barreres que ens tanquen dins d’una realitat que buida de sentit l’encarnació.
Durant quatre setmanes se’ns demana que esperem en un espai que combina
passat, present i futur, en un sol esdeveniment que, succeït històricament, trenca
les cadenes d’una realitat determinada per oferir-se a totes les existents.
Durant quatre setmanes, amb goig i esperança, plens de l’amor i la llum de
Jesús, esperarem que tot arribi a estar tocat per Déu. Meditant en la seva Paraula,
preparant les nostres vides per fer-li un lloc, perquè Ell ja es en camí per arribar a
nosaltres, perquè Jesús és el Senyor que constantment ve a trobar-nos.

El temps d’advent, quatre setmanes de transformació, per encarnar en les
nostres vides la Paraula del que va venir, quatre setmanes per lloar el Senyor que
és a prop nostre, quatre setmanes per practicar una espera solidària i compartida,
amb un món que reclama la seva presència real del que vindrà.