… Hem de prendre decisions i de vegades ens manquen eines, i això fa por, perquè tenim por a equivocar-nos, a optar per l’opció incorrecta. Com església tenim el repte de respondre a un món que moltes vegades se’ns escapa, però que intuïm ens necessita, com fer-ho?
Solament hi ha un bon conseller en aquestes circumstàncies, solament hi ha un camí que hem de fer i una tasca que ens ha de ser prioritària, amb amor, buscant la pau i lluitant per la justícia escollirem el camí correcte, malgrat no sabem què succeirà després de nosaltres, la nostra empremta ha d’estar amarada d’aquests tres pilars que són el pal de paller de l’evangeli.
No sabem què vindrà, no sabem que serà de la nostra comunitat després de nosaltres, si estarà més plena o més buida, si hi haurà obres d’una gran escola dominical encara, o si hauran de cantar a cappella perquè no tindran músics; no sabem què vindrà, però sabem el que volem llegar: una comunitat acollidora, que viu la fraternitat i que sempre busca el regne de Déu i la seva justícia, sabem que tota la resta vindrà donada a més a més.
