El Racó del Llibre

Carta a los Romanos-.
Fitxa tècnica:
Títol: Carta a los Romanos
Autor: ALEGRE SANTAMARÍA, Xavier
Editorial: Ed. Verbo Divino
Ciutat/Any: Estella (Nafarroa) 2012.
Págines: 369.
Idioma: Espanyol
ISBN: 978-84-9945-236-4


SINOPSI-.
Xavier Alegre és un teòleg jesuïta espanyol. És doctor en Bíblia. Va estudiar a la Universitat de Münster, Alemanya. És especialista en el Nou Testament, i molt dedicat a la Carta als Romans. És un referent valuós en Cristologia i Eclesiologia. Actualment és professor ordinari de la Universitat de Catalunya i viu a Esplugues de Llobregat, Barcelona.

Una de les obres més recents de Xavier Alegre és Carta als Romans a manera d’introducció completa, capítol per capítol, que ajudarà el lector a comprendre un dels escrits més difícils del cristianisme primitiu. Alegre part de l’anàlisi exegètica sota el mètode històric-crític per comunicar què és el que pretenia comunicar Pau a la comunitat de Roma (necessitats i temors) i així incorporar el seu evangeli. La Carta als Romans ha marcat la història del cristianisme, des de l’Església primitiva fins als nostres dies, perquè la seva interpretació del misteri de Crist ha donat fonament a posicions oposades.

Pau comparteix la por de la comunitat de Roma de no ser rebut a Jerusalem per la seva postura davant la llei, i els comunica la seva intenció de visitar (compartir la fe) de pas cap a Espanya (Rm 15, 22-29).

La Carta va ser escrita probablement a l’hivern de l’any 56/57, a Corint. Aquí aconsegueix tenir un moment de pau i tranquil·litat (2Cor1, 12-2,13).

Segons Xavier Alegre la quinta essència de l’evangeli de Pau a Romans és: La Salvació universal de Déu a través dels mèrits de Crist a la Creu i la seva Resurrecció, i d’aquesta manera ser justificats per la fe (Rm 1, 16-17). Pau ordena la Carta i introdueix els seus temes teològics que la justifiquen:

  • a. Salutació, acció de gràcies i notícies personals (1,1-15): incorpora un credo primitiu per legitimar la seva apostolat i el contingut del seu evangeli.

  • b. Part Doctrinal (1,16-11,32):

      i. A través de l’Evangeli de Jesucrist, Déu ha revelat la seva justícia i la seva salvació, però Pau fa servir l’antítesi de la còlera divina perquè ningú s’auto justifiqui davant Déu: Tots han pecat (jueus i pagans). Cf 1,16-4,25.

      ii. La salvació brolla de la justificació donada per Crist, la qual ens proporciona l’experiència de ja no ser dominats per la mort, sinó moguts per l’Esperit, però hem d’incorporar-nos a la mort i resurrecció de Crist. D’aquesta manera adquirir la llibertat cristiana (5,1-8,39).

      iii. La justícia de Déu i el problema d’Israel: Déu demana a Israel convertir a la gràcia brindada per Crist (9-11).

  • c. Part Parenètica (12,1-15,13): el significat i vigència de l’amor cristià s’ha de mostrar a la comunitat cristiana (autèntic culte i amor cristià), en la vida civil (davant l’autoritat legítima) i superar les diverses mentalitats.

  • d. Conclusions, realitzacions i projectes (15,14-32): busca guanyar-se la benevolència de la comunitat, per això les lloances, els comparteix els seus projectes d’anar a Espanya i els demana oracions.

  • e. Epíleg: (16,1-27): salutacions a cristians coneguts a Roma, advertiment contra els falsos mestres i la doxologia final.

L’autor deixa clar la interpretació correcta en temàtiques centrals de Pau, que fins avui generen polèmica: justificació per la fe i no per obres, la universalitat del pecat, la humanitat de Crist, la reflexió cristiana plural, el respecte a les autoritats i la correcta pràctica cristiana. I saber que la Carta als Romans és clau per conèixer el cristianisme.