Període litúrgic

ÉS TEMPS D’ADVENT

L’ésser humà és una criatura subjecta, atrapada dins del temps i l’espai. Aquesta característica universal ens construeix com a éssers històrics, encaixant les nostres vides, no dins de tot temps i espai, sinó dins d’uns determinats; per més que la literatura hagi volgut somiar amb viatges que ens traslladessin fora d’on som, sabem que no podem fugir de les cadenes que ens tenen captius dins del moment en el que existim.

Dins d’aquesta perspectiva, el temps d’advent, el temps de l’espera de l’arribada del Salvador, demana de nosaltres una tasca absurda, il·lògica, perquè, com hem d’esperar allò que ja ha succeït?

Durant les quatre setmanes prèvies a la celebració del Nadal, el calendari litúrgic requereix de nosaltres que ens preparem per el naixement del Déu encarnat; durant quatre setmanes ens demana que meditem i ens transformem per rebre a Emmanuel. Per què? Quin sentit té aquesta revisió de vida per un fet que va succeir fora del nostre espai i del nostre temps?

Per més que vulguem no podem escapar d’allò que ens reté on som, però davant Déu ens adonem que, ni el temps ni l’espai, son condicionants inamovibles del nostre ser criatures seves. I és que, Déu trenca les cadenes de la nostra realitat per fer-se present sempre entre nosaltres.

Què espera el nostre món del Nadal? Què esperem nosaltres? Mentre als carrers les llums s’encenen, desitjant que les minses vendes d’aquesta tardor siguin compensades, mentre els nens enviant cartes per aconseguir tot allò que durant l’any la crisi ha impedit que tinguin, mentre els treballadors frueixen pels dies de vacances que s’acosten, … mentre el món aspira a aconseguir quelcom d’aquesta festa, nosaltres hem de preguntar-nos, què ens demana l’advent?

Durant la celebració d’aquest temps, se’ns ofereix la possibilitat de trencar les barreres que ens tanquen dins d’una realitat que buida de sentit l’encarnació. Durant quatre setmanes se’ns demana que esperem en un espai que combina passat, present i futur, en un sol esdeveniment que, succeït històricament, trenca les cadenes d’una realitat determinada per oferir-se a totes les existents.

Durant quatre setmanes, amb goig i esperança, plens de l’amor i la llum de Jesús, esperarem que tot arribi a estar tocat per Déu. Meditant en la seva Paraula, preparant les nostres vides per fer-li un lloc, perquè Ell ja és en camí per arribar a nosaltres, perquè Jesús és el Senyor que constantment ve a trobar-nos.

El temps d’advent, quatre setmanes de transformació, per encarnar en les nostres vides la Paraula del que va vindre, quatre setmanes per lloar al Senyor que és a prop nostre, quatre setmanes per practicar una espera solidària i compartida, amb un món que reclama la seva presència real del que vindrà.

advent2017