L’unicorn

Facebook Twitter Email

Aquesta setmana m’ha sorprès una noticia que he llegit al diari El País; recentment ha sigut publicat a la revista científica Plos One la trobada d’una nova espècie de mico, l’anomenat Cercopithecus lomamiensis. Més enllà de l’anècdota de l’arribada d’un nou animal als llibre de biologia, el que més em va sobtar va ser que els dos descobridors, en John i Terese Hart, han decidit que com a nom col·loquial es respectarà el que, des de sempre, s’estava utilitzant a la zona d’on es originari; així doncs el nou mico es dirà Lesula.

I us preguntareu per què m’ha sorprès això, doncs perquè, a aquestes alçades del mon científic i civilitzat en el que vivim, encara avui, la gent normal i corrent, els homes i dones d’un poble africà de la zona de Lomani, han donat lliçons de coneixement a la cúpula de la biologia mundial.

El Lesula es un mico que han conegut de sempre, i m’imagino la cara al·lucinada de la gent mentre el matrimoni Hart saltava d’alegria pel gran descobriment que havien fet.

Però, és clar, la comunitat científica no pot certificar un descobriment si abans no ha realitzat les proves pertinents que demostrin, sense cap mena de dubte, que allò que es proclama es una realitat comprovada. I no hi estic pas en contra d’això, entenc, i crec que és bo, que els grans savis del nostre món comprovin i recomprovin qualsevol cosa abans d’asseverar un descobriment.

Però, si a aquestes alçades del desenvolupament de la ciència en el nostre món, després de que casi estem a punt de poder explicar l’origen de l’univers, si ara, que ja no queda cap tros de terra per descobrir, ni terreny que l’home no hagi trepitjat, si encara avui podem trobar un nou mico a l’Àfrica és que potser encara ens queden moltes coses per descobrir.

Potser, d’aquí uns anys, trobem que els biòlegs més importants ens diuen que han trobat un Unicorn, que allò que tota nena o nen sap que existeix, realment s’ha comprovat i es pot asseverar. La metodologia científica ha fet que el nostre pensament deixés de somiar, a mida que creixem. La necessitat de demostrar amb proves fidedignes tot allò que diem i fem ha malmès la nostre capacitat de deixar volar la imaginació, i ens ha fet, potser, homes i dones més grisos.

I en aquesta foscor, que rodeja les nostres esperances i els nostres desitjos, hem pensat que hi ha coses impossibles, que hi ha metes inassolibles. Hem deixat de somiar, hem deixat de ser nens i nenes per convertir-nos en adults assenyats i de mentalitat científica.

Però el Lesula és un raig d’esperança, és una llum en la nostra foscor, perquè si encara avui no coneixem totes les espècies del nostre planeta, si encara avui els habitants d’un poble africà sabien coses que els científics no sospitaven, potser és que encara podem somiar.

Podem somiar en un món millor, més enllà de tot aquell que diu que la maldat està instaurada al bell mig del cor de l’ésser humà; potser podríem somiar en un món sense fam, més enllà dels qui segueixen explotant a tot el tercer món; potser podríem somiar en un món de justícia, encara que estem envoltats de crims i desfalcs; potser podríem somiar en un món on tothom tingués allò que necessita per viure, i on ningú es vegi abocat a la desesperança d’haver de viure al carrer, encara que pesi sobre nosaltres una crisi econòmica tan gran.

Perquè, com ha demostrat el nostre estimat Lesula, mes enllà de les comprovacions metòdiques i de l’asseveració científica, encara avui el homes i les dones corrents poden tenir més seny que aquells que tenen els càrrecs de poder al nostre món; encara avui podem lluitar per allò que la raó ens diu que és impossible d’aconseguir.

Gràcies Lesula per demostrar-me que encara puc tenir l’esperança de trobar un Unicorn.

Marta López Ballalta

Facebook Twitter Email

Tags:

No comments yet.

Leave a Reply