Dia a dia 3r trimestre

Facebook Twitter Email

 
Baixa’t el Dia a dia 3r trim 2020

APRENDRE I NO REPRENDRE

Déu, a qui dono culte en el meu esperit quan anuncio l’evangeli del seu Fill, m’és testimoni de com em recordo constantment de vosaltres en les meves pregàries: sempre li demano que em concedeixi finalment l’oportunitat de venir a veure-us (Romans 1, 9-10).

 

       L’alerta sanitària ha aconseguit allò que mai haguéssim pogut imaginar: deixar de reunir-nos, malgrat hem de dir que deixar-ho, solament, de forma física, perquè certament, i també contra tot pronòstic, hem aconseguit mantenir la comunitat en format on-line, encara que hi ha un grup de germans i germanes que, sense accés a les eines digitals, no han pogut acompanyar-nos i amb els que solament, a través del telèfon, hem pogut seguir amb elles.

       D’alguna forma, i salvant les distàncies, estem avui més a prop de Pau, qui amb epístoles mantenia la comunió amb les esglésies que tenia lluny. Quan llegia aquest inici a la carta als romans, pensava com de prop em sentia de les paraules de l’apòstol, com a les meves pregàries hi ha avui més noms que ahir, perquè semblava que per aquells i aquelles que veies constantment no calia pregar; però no solament això, sinó que el desig de veure tantes i tantes persones, que el distanciament físic ha allunyat, bull en mi, com segurament bullia en ell.

       I pensava que és curiós com, de vegades, arribes a la profunditat del text bíblic per experiències noves, com la del nostre confinament, perquè sempre havia passat de llarg sobre aquestes salutacions formals, però ara em semblen rellevants, i més encara, molt properes als meus propis sentiments; de forma que ja no puc llegir-les com abans, sinó que trobo en elles a un Pau ple d’enyorança i em semblen avui més sinceres que ahir.

       I, amb tot això en ment, m’adono quin és el llaç que m’uneix al meu entorn, l’Esperit del Senyor, a través del que prego i amb el que consagro la meva vida com un culte a Déu, un Esperit en el que enyoro i, alhora, faig present en mi el record dels que no puc veure i a les que trobo a faltar. És en ell que podem construir la nostra vida com un tot unit, un sense fi de relacions que s’estenen com una xarxa, on els fils entrellaçats creen un preciós tapís d’amor i fraternitat.

       Crec que l’alerta sanitària ha estat una oportunitat, una que en molts sentits no hem sabut aprofitar, perquè si ens hem adonat que la natura torna a florir quan l’ésser humà minva la seva presència, podríem haver après a ser més sostenibles, però no; si l’obligació de la distància física està present, podríem haver transformat el sistema educatiu en un de més eficient i més personalitzat, que tampoc; si ens hem adonat que la resposta a aquestes crisis és el sistema sanitària, haguérem pogut salvar-lo de privatitzacions i precarietat, però sembla que això ja ho hem oblidat; i com m’adono que la oportunitat se’ns ha escolat entre els dits, m’aturo, per sentir aquesta enyorança que tinc dins i viure-la intensament, perquè si he trobat a faltar, si he sentit un forat en la meva vida quan les meves relacions s’han vist aturades, si he hagut de pregar per fer present en la meva memòria als que no podia veure, no vull oblidar-ho, i vull no tornar a l’antiga normalitat, ni reprendre una vida com la que tenia, vull recordar i, quan la pandèmia ens deixi, iniciar un nou camí, on cada instant compartit tingui la importància de ser potser l’últim, on cada conversa, cada petó i abraçada siguin prou significatius com per mantenir-se en la meva memòria. L’enyorança m’ha ensenyat que vull conservar cada instant compartit com un tresor en els àlbums de la meva memòria.

       I amb aquest esperit, impulsada per l’Esperit, he preparat les meditacions d’aquest trimestre, perquè en cada dia de lectura ens recordem que els nostres germans i les nostres germanes, a les que enyorem, s’han acostat al mateix passatge bíblic, per sentir en l’Esperit que Déu ens ensenya i ens uneix els uns a les altres.

Marta López Ballalta
 
Baixa’t el Dia a dia 3r trim 2020

Facebook Twitter Email

No comments yet.

Leave a Reply