Formem una comunitat en la
qual Crist és el centre, el principi i la fi. Evidentment
que entre nosaltres hi ha moltes altres coses; però només
una és primera i principal: viure i anunciar Jesucrist
com l’únic que dóna vertader valor i sentit a la vida.
En Ell, l’home hi troba la seva plenitud humana,
el seu origen i el seu destí; el seu lloc i la seva funció
en aquest món nostre tan desorientat i perdut, violent
i injust. Compartim la vida de fe i
vivim l’esperança del Regne de Déu. Lluitem
junts per un altre món possible: el de la fraternitat
mundial; el de l’amor i el perdó, la justícia
i la pau. Ens esforcem en construir una església nova,
lluny del dogmatisme i l’excomunió mútua.
Ningú no és enemic nostre, a ningú no
condemnem, a ningú no excloem. Compartim amb creients
i no creients els nostres problemes i els nostres descobriments.
A ningú no desautoritzem. A tots oferim el que constitueix
el nostre patrimoni espiritual i de tots estem disposats a
rebre. La veritat absoluta no és patrimoni de cap ésser
humà.
Pensem i deixem pensar. No exigim compromisos
doctrinals. Entenem que tota expressió de la fe ha
de fonamentar-se en la Bíblia, però no condemnem
als que la interpreten de forma distinta a la nostra. Ens
interpel·lem els uns als altres en l’amor de
Crist. Al llarg dels segles, la doctrina ha dividit i enemistat
els cristians. És hora de situar-la en el seu vertader
lloc secundari per emfatitzar la primacia de l’amor
a Crist i a tots els homes, la fidelitat a la Paraula de Déu,
tal com arriba a cadascú de nosaltres, i la perseverança
en el seguiment de Jesús.
Practiquem el baptisme com a signe de pertinença
al poble de Déu, mà de Déu estesa als
homes per a donar-los la seguretat del seu favor i misericòrdia,
la seva gràcia i el seu perdó. Practiquem l’hospitalitat
eucarística. Ens reunim al voltant de la Taula del Senyor,
per a prendre el pa i el vi de la Santa Cena. Som molt conscients
que aquesta taula no és nostra, sinó del Senyor
que va viure i morir per nosaltres. Per tant, als qui Crist
convida, nosaltres no els podem rebutjar. L’eucaristia
no és per als qui són sants, sinó per
a tots aquells que són cridats per Jesucrist i que
responen afirmativament a la seva invitació a apropar-se
a la taula del perdó i de la reconciliació.
Vivim en l’esperança del
Regne de Déu que un dia Ell establirà de forma
definitiva entre nosaltres. Hi haurà nous cels i nova
terra en els que hi regnarà la justícia. No
hi haurà més plors, ni dolors ni clams. Tot
el que era vell haurà passat i tot haurà estat
fet nou. Però, mentrestant no arriba aquest dia que
esperem amb joia, ens hem compromès amb Ell, el Senyor,
i amb tots els homes, els nostres germans, en la realització
d’un esforç continu per a la transformació
del nostre món i, així, convertir la nostra
esperança en història, és a dir, encarnar-la
en realitats concretes d’acord amb el patró de l’evangeli.
|
|