| ARXIU HISTÒRIC
ARXIU HISTÒRIC DE LES ANTIGUES
ESGLÉSIES METODISTES DE CATALUNYA I BALEARS
Cada dia que passa el nostre humil i senzill
Arxiu va adquirint, cada cop, un volum més i
més gran en material recopilat. Es va començar
d'una forma una mica informal, però aquest ens
ha anat sobrepassant molt més del que pensavem.
Quan el vam inaugurar crèiem que ja haviem assolit
el nostre objectiu, que era recopilar i arxivar tota
la documentació que haviem anat trobant amb gran
esforç, però veiem que encara queden coses
per fer. L'equip L'equip que vam iniciar el treball
ho va fer meravellosament bé, al qual agraïm
la seva dedicació i temps i sense el qual no
hauríem arribat fins aquí.
En el nostre arxiu podem trobar el principal
material per dur a terme un estudi seriós en
profunditat del que ha estat i ha significat l'Església
Metodista a Catalunya i Balears. Hem estat desbordats
per l'interès que ha despertat aquest arxiu,
tant a l'estranger com a Catalunya. Hi ha molta gent
que ens consulta sobre l'arxiu demanant informació
i fotocòpies de documents. Hem servit a historiadors
de Barcelona informació que necessitaven, així
com a alguns professors de França, que van saber
de nosaltres per la Web de l'Església. De la
mateixa manera, l'església de Maó (Menorca)
ha obtingut documentació referent a aquesta església,
al temps que ens ha facilitat fotografies i documents
d'aquella. Particularment hem rebut també donacions
d'esglésies de Catalunya, així com de
persones particulars que guardaven documents històrics
de tipus familiar i que els han donat a l'Arxiu. Tot
i això, malauradament i, a causa dels temps difícils
passats, molta documentació important ha estat
destruïda i hi ha llacunes cronològiques
en el contingut històric. Ens consta que hi ha
documentació particular, referent a les esglésies
metodistes de Catalunya, que no ens ha estat encara
donada a l'Arxiu, unes vegades per desconèixer-i
altres per por a que aquesta documentació es
pugui perdre.
Hem comprat un ordinador i un nou moble
biblioteca en el que podem tenir els llibres perfectament
ordenats i classificats. Alguns llibres també
ens han estat regalats per particulars.
Darrerament hem restaurat diversos documents
i llibres que estaven en molt mal estat, recuperant
així per a l'arxiu en condicions idònies
de conservació. Això ha estat possible,
gràcies al treball d'una professional Licenciadada
en Belles Arts i especialitzada en la restauració
de documents i llibres, tot això a un preu bastant
mòdic i adequat a les nostres possibilitats econòmiques.
A més del nostre arxiu de les antigues
esglésies metodistes ens estan arribant documents
que correspondria a un nou arxiu de l'EEC. De moment,
ho estem guardant i classificant perquè ens ho
han confiat a nosaltres, en tenir coneixement de la
serietat del nostre treball.
Si algun dia s'organitza un arxiu de l'EEC,
aquests documents passarien directament a aquest nou
arxiu.
S'han fet diversos cartells, uns corresponents
a les antigues esglésies metodistes i altres
amb "flaixos" històrics de la "Iglesia
Evangélica Española" a la qual pertanyem
nosaltres, dins de l'EEC.
El finançament del nostre treball
ha estat possible gràcies a l'aportació
de la Fundació Pluralisme i Convivència,
de l'Església Protestant de Barcelona Centre,
i de donants particulars.
Barcelona, novembre de 2009
Tal i com queda la taula de treball un cop acabat el jorn de classificació.
L'equip sencer format per 8 persones
anar a dalt
BETEL: 75 ANYS DE TESTIMONI PROTESTANT
A L'HOSPITALET
L'Església de l'Hospitalet té
l'origen en l'Església de Sants, congregació
de la qual es va separar l'any 1933 per tenir vida pròpia.
Va començar amb un grup de 17 persones que es reunien
alternativament, cada diumenge, en un domicili diferent.
Al principi van voler manifestar-se com a un grup evangèlic
independent, i, el juny d'aquest mateix any van decidir
denominar-se "Grup Evangèlic de Beth-el",
amb una llista de 17 membres. Durant un període
de 12 anys que abasta des de 1933 a 1945, aquest grup
va ser presidit i dirigit pel senyor Pere Inglada Barreras.
Davant la necessitat de tenir un lloc més
concret per a les reunions, van decidir reduir els quatre
llocs de culte a dues cases: Tres diumenges a La Torrassa,
i un a l'Hospitalet.
El primer culte de Sant Sopar es va celebrar el 13 de juny de
1933 a La Torrasa, presidit pel Pere Inglada, a petició
unànime de la congregació. Aquest mateix
diumenge van ingressar dos nous membres a la Comunitat.
El 15 d'octubre, i a petició de
Pere Inglada, s'aprova, per unanimitat, canviar el nom
de "Grup Evangèlic de Bet-el", pel de
"Església Evangèlica de Bethel".
En aquestes mateixes dates es va oferir, de comú
acord amb tota la congregació, el càrrec
de pastor a en Pere Inglada, la qual cosa ell va declinar,
al.legant que no havia cursat estudis teològics,
ni havia estat ordenat al ministeri pastoral, acceptant
únicament el càrrec de responsable de l'església,
i el seu representant de cara a l'exterior.
Diumenge 14 abril 1934, en Pere Inglada
predicà amb gran energia parlant sobre la vida:
"Qui podria afirmar que jo viuré demà?"
L'endemà, dia 15, dia del seu aniversari, en anar
la seva filla a felicitar-lo, va trobar que el seu pare
havia passat a la presència del Senyor.
A la mort de'n Pere Inglada, l'església
es reuneix en Assemblea General, i nomena Joan Inglada,
germà del difunt, i membre destacat de la comunitat,
amb el càrrec de pastor, la qual cosa va rebutjarl,
però oferint-se, al mateix temps, com a conseller-assessor,
sempre que els membres assistissin i col·laboressin
al servei de l'església.
Per indicació de Joan Inglada, s'escriu una carta, per
part de l'església, al superintendent de l'Obra
Metodista a Barcelona, en Josep Capó, perquè
enviés predicadors laics que asseguressin la predicació
dominical. En Josep Capó va contestar afirmativament.
L'assistència als cultes va augmentant,
en especial als cultes d'evangelització, arribant,
al desembre de 1935 a una assistència de 78 persones.
L'Escola Dominical arriba al nombre de 17 nens i nenes.
El lloc de cultes es va reformant i ampliant,
donant-li cada vegada més forma d'església.
Tot va seguir el seu curs ascendent fins al principi de
la Guerra Civil, quan el govern va confiscar tots els
béns de l'Església i va aprofitar el local
per utilitzar-lo com un Col·legi de "Cultura
General".
En acabar la Guerra Civil, els membres
van començar a assistir als cultes que se celebraven
en domicilis particulars de Barcelona, fins que es va
decidir tornar a reunir-se a La Torrassa, a la casa dels
senyors Aroca-Carrión. Les reunions se celebraven
al voltant de la taula del menjador, i més tard
es va anar ampliant al passadís, i a mesura que
l'assistència augmentava, fins i tot al dormitori.
A tall de bancs s'utilitzaven uns taulers sobre caixes
de fruites. A l'estiu, com a mitjà d'ampliació,
s'utilitzava el pati. Els cultes estaven assegurats, pel
que fa a la predicació, per l'Obra Metodista de
Barcelona.
Tot i que des de 1943 el Circuit Metodista
atenia pastoralment la congregació de La Torrassa,
el 27 de maig de 1945 va sol·licitar ser admesa
en el Circuit Metodista. Amb el retorn a Barcelona de
Joan Inglada, l'Església va ser rebuda oficialment
en el si de l'Església Metodista. Comptava llavors
amb 19 membres combregants i no tenien un lloc propi de
culte, continuant les reunions en cases particulars, primerament
al carrer Pujós i després, des de 1948,
al carrer Martorell, 30.
El juny de 1946, dels Srs. Aroca-Carrión
van oferir una sala a l'habitatge que s'havien construït
com a domicili particular. L'oferiment va ser rebut amb
gratitud, ja que tenia capacitat per a unes 50 persones.
Les cadires, encara que velles, van ser ofertes per l'Obra
Metodista i com trona servia una petita taula amb la Bíblia,
que s'havia pogut recuperar de la confiscació al
començament de la guerra.
El juny de 1949 es fa càrrec d'aquesta
obra en Daniel Capó, predicador laic, com a ajudant
del superintendent del Circuit Metodista. Va desenvolupar
una àmplia i fecunda tasca entre la joventut, i
va rehabilitar la feina que havia sofert una gran desmoralització
en el temps de la postguerra.
El diumenge 18 maig de 1952 es torna a
nomenar una Junta, que es a fi d'ajudar i treballar amb
en Daniel Capó, per la qual cosa, deixa de ser
Missió i passa a ser església independent
del Circuit Metodista.
El l955, en Daniel Capó
ha d'abandonar el seu treball per prescripció mèdica,
a causa d'un esgotament físic, i el substitueix
el seu germà, Enric Capó. No obstant això,
dos anys més tard, el grup de joventut sol·licità
de nou la seva col·laboració, que en Daniel
Capó va acceptar com a col·laborador del
pastor.
Aquest nou lloc de culte ha mantingut fidelment
el testimoni de l'Evangeli fins al dia d'avui, malgrat
els darrers avatars que ha sacsejat la congregació,
però que ha sabut, amb el suport de Déu
i de totes les esglésies que conformen l'Església
Evangèlica de Catalunya, aixecar el vol, amb el
seu nou pastor, en el testimoni que ha de donar-se en
aquesta ciutat de l'Hospitalet.
Pablo García Rubio
Dades preses de l'Arxiu Històric de les Antigues
Esglésies Metodistes de Catalunya i Balears, Tallers
26, Barcelona
anar a dalt
|
Primers resultats
Púlpit
Estendard Esforç
Cristià
"INSTITUZION RELIJIOSA"
de Joan Calví (1536), traduïda al castellà
per Zipriano de Valera
Nou despatx
Tot el material a arxivar
Llegint els textos
Treballant amb els documents
Classificant documents
Passant informació a l’ordinador
|
